Blog Post

Una planta molt popular, amb flors molt vistoses en groc, taronja, vermell i, fins i tot, vermell fosc, que omplen de color els jardins durant la temporada estival, especialment, a mitjans i finals d’estiu, quan floreixen.
Avui us proposem gaudir veient unes plantes amb flors de colors molt pujats de to, que s’inclouen dins del grup de les anomenades margarides . Són procedents de diferents espècies del gènere helenium i les seves flors les fan molt atractives pels insectes pol·linitzadors.

Originaria de Nord-amèrica i Centreamèrica, la primera espècie que va arribar a Europa, el 1729, va ser Helenium autumnale . A finals del segle XIX ja s’havien introduït diverses especies i a les primeres dècades del segle XX  van començar a aparèixer exitosos cultius   d’ Helenium per a la jardineria, una tendència que continua en l’actualitat.

El gènere Helenium el formen plantes herbàcies anuals i vivaces de la família Compositae ( Asteraceae ) i comprèn 40 espècies acceptades. Una d’elles, per cert, és la camamilla del cerro ( Helenium aromaticum )

Els hel·lenis en estat silvestre creixen en una àmplia varietat de condicions, però molt sovint en humitats o fins i tot en hàbitats molt húmits. De fet, les formes del jardí també mostren preferència per les condicions humides, però amb bon drenatge . Toleren qualsevol tipus de sòls, excepte els molt secs , si és així, convé afegir matèria orgànica per corregir-lo i retenir la humitat. Si el sòl és fertil, no necessita adob suplementari.

En línies generals, hem de cultivar-los a ple sol o sol parcial . Es pot reproduir per llavor i per divisió de mata, cada dos o tres anys, però convé fer-ho a la primavera i no a l’estiu. Solen aconsellar que es seleccioni els exemplars que creixen a la zona més exterior, perquè normalment resulten ser els més vigorosos.